Vés al contingut

Pierre Messmer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre Messmer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1916 Modifica el valor a Wikidata
Vincennes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 2007 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Gildas-de-Rhuys Modifica el valor a Wikidata
Seient 13 de l'Académie française
25 març 1999 – 29 agost 2007
Canceller Institut de França
1999 – 2006
← Marcel LandowskiGabriel de Broglie →
13è Perpetual Secretary of the Academy of Moral and Political Sciences (en) Tradueix
1995 – 1998
← Bernard ChenotJean Cluzel →
Diputat al Parlament Europeu

17 juliol 1979 – 27 juny 1980

Circumscripció electoral: França

Ministre de Justícia de França
15 març 1973 – 28 març 1973
← René PlevenJean Taittinger →
Primer ministre de França
6 juliol 1972 – 27 maig 1974
← Jacques Chaban-DelmasJacques Chirac →
Conseller regional a França
Colonial governor of Ivory Coast (en) Tradueix
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Nacional de la França d'Ultramar
Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals
Liceu Louis-le-Grand
Lycée Charlemagne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, administrador colonial Modifica el valor a Wikidata
PartitReagrupament per la República
Unió de Demòcrates per la República
Unió per la Nova República Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit francès Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Allocine: 36436 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Joseph Auguste Messmer (Vincennes, 20 de març de 1916 - 29 d'agost de 2007) va ser un polític gaullista francès. Veterà de les forces de la França Lliure, lluità a la batalla de Bir Hakeim. Ocupà el càrrec de Primer Ministre sota la presidència de Georges Pompidou el 1972.

Biografia

[modifica]

Pierre Messmer va néixer a Vincennes el 1916. Es va graduar el 1936 a l'Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO) i l'any següent a l'Ecole nationale de la France d'outre-mer (Escola Nacional de la França d'Ultramar).

Segona Guerra Mundial

[modifica]

Es anomentat alt funcionari de l'administració colonial i obté el doctorat en lleis el 1939. En esclatar la Segona Guerra Mundial, era subtinent del 12è regiment de tirailleurs senegalesos, i va rebutjar la capitulació de França després de la derrota. Després va segrestar a Marsella un vaixell de càrrega italià (el Capo Olmo), juntament amb el seu amic Jean Simon (futur general francès), i va navegar primer a Gibraltar, després a Londres i es va comprometre a les Forces Francesos Lliures com a membre del XIII. Semibrigada de la Legió Estrangera francesa.[1][2][3]

Messmer va participar llavors a la campanya a Eritrea, a Síria, a Líbia, participant a la batalla de Bir Hakeim i a la campanya de Tunísia. També va lluitar a la batalla d'El Alamein a Egipte. Es va incorporar a l'estat major de Londres del general Koenig i va participar en el desembarcament a Normandia l'agost de 1944 i en l'Alliberament de París.

El gener de 1945, ascendit a comandant, va ser enviat a Calcuta per crear allí una Missió d'Enllaç Administratiu Militar com a Comissari interí de la República. Salta en paracaigudes el 25 d'agost de 1945 a Tonkin per crear-hi una nova missió, va ser fet presoner pel Viet-Minh. Després de dos mesos de captivitat, va escapar i es va unir a les forces franceses.[2]

Nomenat Compagnon de la Libération el 1941,va rebre la Croix de guerre amb sis citacions després de l'Alliberament, així com la medalla de la Resistència.[2]

Postguerra

[modifica]

Messmer va començar el seu servei com a funcionari d'alt nivell com a governador de Mauritània de 1952 a 1954, i després va exercir com a governador de Costa d'Ivori de 1954 a 1956, quan va tornar breument a París com a membre del personal ministerial de Gaston Defferre, ministre de Territoris d'Ultramar que va promulgar el Llei Defferre que atorgava als territoris colonials autonomia interna, un primer pas cap a la independència.

Alt Comissionat de la República al Camerun el 1956-1958, i després Alt Comissionat i Governador General de l'Africa Equatorial Francesa del 1958 al 1959, Pierre Messmer va ser ministre de les Forces Armades de 1960 a 1969, Ministre d'Estat encarregat dels Territoris francesos d'ultramar (1971-1972) i primer ministre del juliol del 1972 al maig del 1974.[2]

Pierre Messmer també va ser diputat de l'UDR a Mosel·la (1968-1988), conseller regional (1968-1992) i president del Consell Regional de Lorena, conseller general de Mosel·la (març de 1970-març de 1982) i alcalde de Sarrebourg durant 18 anys (1971-1989)


Referències

[modifica]
  1. Frédéric Turpin, Pierre Messmer, le dernier gaulliste, París, Perrin, 2020
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Pierre MESSMER» (en francès). [Consulta: 14 abril 2023].
  3. Vuillemin, Humbert. «Le ralliement du Capo Olmo, rapport de traversée du commandant Vuillemin à son arrivée à Liverpool». A: La Mémoire des Français libres. I. París: Fondation de France Libre, 2002 (La Mémoire des Français libres). 


Precedit per:
Jacques Chaban-Delmas
Primer Ministre de França
França

1972-1974
Succeït per:
Jacques Chirac